PLUMA, PAPEL Y VINO

Confesso que sempre que em topo amb un rioja sento una ràfega d’antipatia que em recorre tot el cos. Em provoca desconfiança, no ho puc evitar.
Però també sé que aquesta desconfiança està impregnada d’enveja. Enveja perquè en aquesta denominació saben afegir impecablement valor a una ampolla sense tenir-ne, saben promoure admirablement la cultura del vi per tots els àmbits socials, i això indudablement els corona com una marca de prestigi universal. A la Rioja són únics en comunicació. Ho admeto.
Entre un dels infinits programes divulgatius que han impulsat amb una espectacular acceptació ha estat un concurs de literatura hiperbreve. De 2.649 obres presentades, dues de les següents són les guanyadores, l’altra, la meva, encara opta per publicar-se en al segon llibre de millors contes hiperbreus sobre vi:Pluma, papel y vino

Tacto
Al tomar la copa, una gota de vino rodó hasta su blusa marcando una lágrima de color rubí a la altura de su pecho izquierdo. La seda rápidamente se tiñó de sangre. Instintivamente alargué mi mano tratando de evitar el daño, pero ella quedó expectante esperando la llegada del tacto, del suave tacto del vino.

Paradoja
Allí está la botella de vino de la que te hablé. Cuando mi abuelo pisó la uva con la que se fabricó, jamás imaginó que su nieto no podría comprarla.

Aromas
Cuando me desperté aquella mañana todo olía a zumo de uva madura. Ese olor me produjo una sensación tan agradable que me hizo sonreír. Al cruzar el comedor lo entendí: las 2 copas de vino de la noche anterior seguían encima la mesa desprendiendo todavía sus infinitos aromas.

IDEAR

El vi no és només abocar-lo a una copa i catar. Pot ser molt més.
Pot transformar un canapé de foi, o un tall de formatge, en un mos extremadament exquisit. Catàrtic.
Una simple sobretaula la pot capgirar i esdevenir una festivitat memorable; o inclús generar un debat sucós. Molt sucós.
Però també pot ser un regal. Un regal a cegues o un regal especialment escollit en concordança amb el caràcter del nostre amfitrió (... amb cos, salat, amarg, fresc, amb olor a fems, a rosa..., vés a saber, hi ha tants vins com persones) el que està clar és que desembolica, a la vegada, un joc a 3 perspicaç i enginyós.
A més a més, si vol, es pot disfressar d’espelma i perfumar tots els racons de la casa (per aquí un aire de Merlot, per allí un toc de Pinot). Fins i tot, pot ser un cosmètic i cobrir-nos el cos fent-nos sentir més sans i purificats, ... com també un penjoll de raïm pot convertir-se en una felicitació en forma d’arbre de nadal, o 12 granets ajudar a fer realitat els nostres 12 somnis...
Bé, doncs entre moltes altres coses de les que un vi pot arribar a ser i que podeu seguir descobrint, avui el vi és bàsicament un brindis per vosaltres.

Als que em llegiu, als que feu comentaris, al priorat, a BMA, al diccionari de sinònims, ... a tots als que em deixo i que m´heu inspirat tant durant aquest any, un brindis!

GALERIA D´ART

Feia temps que no anava a cap exposició. I he recordat que m’encanten. Passejar els meus ulls atents de banda a banda, i deixar que es perdin entre els passadissos... El que m’excita més, però, és embriagar-me pels colors, les formes, i les sensacions. Simplement m’omplo d’estímuls i els saborejo, ...perquè no necessariament entenc ni sé exactament el que miro, no, a vegades ni em molesto a llegir o escoltar les explicacions que em faciliten.
Doncs precisament ara quan la tardor ens porta nous vins, i concretament avui que le nouveau est dejà arrivé, m’he ficat a una vinoteca per tafanejar i catar amb la mirada totes les petites obres d’art que s’hi van acumulant.
I aquestes són algunes de les etiquetes que em tenen embovada:

Dibuix lliure. Plastidecors.

7cm x 15 cm

Cèrcol d´ampolla. Vi negre.

12cm x 6cm

Flor d’ametller. Ganxet
11,5 cm x 5,5 cm

LA MEVA EMPREMTA

Marca: Gisela - D.O: Barcelona - Anyada: 1979
Embotellada per Mira i Simó - Envellida amb aires del Priorat.

Aquestes d´aquí són les primeres dades que em pregunten quan algú vol saber de mi.

A simple vista dirien que tinc un aspecte jove, i és cert, encara conservo el caràcter fresc, però alguns reflexos daurats revelen ja la meva maduresa.
Gràcies a la criança rebuda tinc notes dolces molt ben integrades amb la fusta, tot i així, el meu aroma d’entrada és discret però si deixes obrir-me aporto tocs florals i especiats intensos i francs propis de la zona. En boca sóc agradable i equilibrada, lleugerament golosa, i amb un tímid grau herbaci donant pas a tanins secs un pèl desagradables encara que a la vegada queden emmascarats per un final correcte i evolutiu gens pesat.

Que jo sàpiga de moment no m´han etiquetat, estic al mercat però no a la venta.

MANGA

No se m´hagués ocorregut mai, segurament; suposo que perquè no llegeixo còmics, però la idea és realment trencadora. I el resultat està sent un èxit total. A part dels milions d’exemplars venuts ja a França i al Japó, les ventes de les marques de les ampolles que apareixen en aquest manga dedicat al vi s’han quadruplicat, o millor dit: dotceplicat! (si es pot dir així...)

I és que hi ha estratègies sorprenents amb respostes, a vegades, inesperades.

Et pots passar un munt d’hores, mesos, rebuscant per les circumval·lacions laberíntiques del teu cervell a la recerca de la idea comercial perfecta del teu meravellós vi, per exemple, i de la seva execució ideal, i acabar venent només 4 ampolles. O pots tenir la irracional i simplona idea d´estampar una fotografia de l´Almodovar a l´etiqueta d’una ampolla i veure com se´t cauen els euros per les orelles.

És còmic, sí.
Però el més còmic de tot és que em moro per devorar tota la col·lecció d´aquest manga ara mateix!

SELECCIÓ

M’ha tocat. M’ha tocat seleccionar raïm.
I 8 hores dreta davant d’una cinta corredora
traient els granets dolents donen per un llarg viatge mental.
A sobre per què quan tens les mans i els braços pringosos i un davantal arrossegant pel terra et comencen a picar totes les parts del cos?? ara el cap, ara la cella, el nas, l’entrecuix, més endins del taló, diria que em pica fins i tot l’ós ... i l’única solució acaba sent refregar-te com pots fent moviments ridículs cada dos per tres.
I els del teu voltant ni s’immuten mentre fan servir els seus braços robòtics alternadament de dalt a baix sense deixar de mirar a un punt fix.
Saca las secas, lo verde y las demasiado gordas - em repeteix el Bixente. I jo aleshores m’imagino que sóc la Deessa del país dels raïms i decideixo quina fruita pot seguir el seu camí per a que acabi dissolta dins l’estómac d’un humà, o quina escollo per a que mori asfixiada dins una bossa d’escombraries, o es desintegri sota terra i reneixi de nou.
Esta sí, esta no,...esta me gusta,me la como yo!! - tararejo perquè també me’n trago alguna de tant en tant per saber diferenciar les varietats, les diferents races que hi ha al país Raïm. Penso que com que estem al començament de la verema serà Tempranillo que és la primera a madurar, d’aquí el seu nom (en català Ull de llebre. No sé d´on ve). Però no l’encerto, es veu que és una Garnatxa. M’he n’adono que m’he menjat un granet sa, petitó i madur: un de perfecte. Quina injustícia - es deuen haver lamentat els altres membres del país dels raïms - aquest no es mereixia haver desaparegut tan aviat! Sí, a la vida dels humans també passen moltes injustícies difícils a entendre. És el destí. Si no per què una la pillo i una altre no? La cinta va ràpid, no es poden agafar totes las secas, lo verde y las demasiado gordas abans que caiguin a la tina,.. alguna es cola sempre davant els meus ulls poderosos,...
La rojas tambiés hay que sacarlas – em diu una veu per sobre meu.
El Bixente m’ha distret i m’ha despertat del meu món dels raïms, torno a la terra humana, aixeco la mirada i em trobo la càmara d’un Cabernet Sauvignon fent-nos una foto - ai,no, que és un belga! Sembla meravellat, no para de disparar flaixos amb el dit, no deu haver vist mai una taula de selecció amb 10 mans classificant i legislant un col·lectiu tan gran de raïms.
Ara viatjaré cap a Bèlgica dins la càmara- he pensat- Somric.
Ostres, quin mal em fa l’esquena!! I els peus,... i el cap. Però millor no em queixi, que els meus companys autòmats s’hi passen molt més temps que jo en aquest regne!... però després,uuii, qui em digui que el vi del Priorat és car!! Perquè me’l menjo també!
¿Te importa ayudarnos mañana otra vez? -No, claro, Bixente!
Vaja, em torna a tocar fer selecció a mi.

VARIETAT DE NOMS

Aviat, si Déu vol, (i si no també!- com diria la Laia-) tindré animalons corretejant pel jardí de casa, ... vull dir,... d’aquells que es deixen domesticar.
Escolliré JO el que més m’agradi i el deixaré envair el meu espai. Suposo que triaré una de les mascotes més comunes... perquè no em veig encara convivint amb iguanes, per exemple, som animals massa diferents com per compartir costums.
Serà una experiència totalment nova per mi ja que mai m’he fet càrrec de ningú. ... i m’acollona una mica, la veritat ... però si més no, aprendré a educar-lo, espero, a saber tractar-lo. I bé, si l’he de tractar, primer de tot hauré de buscar un nom per dirigir-me a ell, no??! Doncs ja ho he començat a fer!
No és una feina tan xopada com sembla perquè no es pot triar un nom a la babalà. El nom marcarà el seu caràcter (i també pot marcar la meva reputació), per això crec que ha de ser un nom amb personalitat, que et mostri quin tipus de fetitxe et fa companyia. Busco un nom que amb una sola paraula reveli la seva manera de ser. Quan arribi el moment i vegi què em transmet quan me’l miri em decidiré entre una d’aquestes varietats:
Pinot si té un posat elegant, de cos corpulent, és viu però poc agressiu. Si és un cupatge petitó, rodonet, i tranquil serà el Samsó. En canvi, si em recorda a una floreta dolça es mereix ser el Muscat. Si em crida l’atenció pel pelatge ben negre, suau i fi no dubtaré en anomenar-lo Merlot, però si pel contrari és blanc, de pell gruixuda i un fresc es dirà Xarel.lo, evidentment.

... I si amb aquests no en tinc prou provaré amb totes les altres varietats, com Syrah, Cabernet, Chenin, ... per trobar el nom adequat.

LA VIE EN ROSE

El rosa ha tornat. Tot és de color rosa, com si ens poséssim unes ulleres amb vidres roses i ..., taxan, la vie en rose! Les bambes de moda són roses, les parets es pinten de rosa, les ungles es llueixen en rosa, els telèfons i totes les maquinetes també. El martini, el cava, els packs del iogurt, fins i tot el marc ha confessat que es posaria una samarreta rosa,... L’era cursi ja no està marcada pel rosa. Ara aquest color és tendència. És cool. Serà que ens inspira fantasia en èpoques engorroses.
El pink, el rosé, o el rosato és una mescla dels colors white & red. També podríem fer una mescla de raïms blancs i raïms negres per elaborar vi rosat, PERÒ NO! AIXÒ MAI! Pel vi rosat s’utilitzen raïms de varietats negres però sense macerar les pells amb el suc tant de temps com per fer vi negre. Com diu l´Elvis: “Pink is like red but not quite“.
A veure si els vins rosats també es posen de moda, doncs, i deixen de quedar al marge, a mig camí d’una cosa o l’altre,... com si les coses haguessin de ser sempre blanques o negres. El rosat és fresc, lleuger, viu, fràgil, recorda al vi negre però també al blanc. El resultat sí és un conjunt, una unió, una mescla de sensacions, d’olors i de sabors amb milers de possibilitats. El blanc i el negre aquí s’abracen revelant així el toc romàntic, tendre i apassionat.
He triat aquesta foto perquè a mi m’incita a llepar la rosa, a ficar-hi el nas. A descobrir. Boire la vie en rose!

BATECS AL PRIORAT

El trajecte ha estat sorprenent: o perquè no hi havia passat mai fins ara, o perquè és molt diferent al camí que acostumo a fer a pocs metres d’aquí.
O també potser és per la llum del dia: ½ tarda d’agost.
La llum il·luminava intensament les vinyes, unes vinyes velles i salvatges que se’m tiraven a sobre al passar. A cada revolt un camí sense asfaltar picant-me l´ullet provocant, temptant-me. Les línies estretes i corbes de la carretera, l’aire i l’olor entrant per la finestra, i la música del cd m’han regalat un viatge únic.
De la Vilella a Cabacés. 6 km reconfortants i necessaris.
He travessat el poble a peu. M’ha rebut el silenci, m’estava esperant. Cada passa que donava ressonava. M’ha incomodat. Tot i no haver ningú, tothom semblava que em vigilés amagat. De cop, m’he descobert accelerant el ritme en aquell carreró prim.
Només he vingut a passejar! - m’he dit desconcertada.
Algú estava treballant la façana d’una casa. M’ha observat. No m’he atrevit ni ha acostar-me a mirar l’horari del museu d´oli. Estava tancat. Tot estava tancat i tensat. Bé, no l’església. Quina il·lusió! Les esglésies, allí on vaig, em criden a entrar.
Les campanades de les 6 m’han sobresaltat quan donava un cop d’ull a la creu i a les fileres de bancs solitaris. He sortit ràpid, com si estigués sonant una alarma. I allí amunt he vist l’ermita. També m’ha cridat. He fet el intent de treure la càmera de fotos, però no, millor no. Em guardo la instantània a la ment. Els porxos empedrats, l’avi assegut a l’esglaó de l’escalinata, una mare i la filla fent via a la piscina ... m’ha anat tranquil·litzant. -Hola! – m’ha sorprès sentir- Dew! – he reaccionat ja tard.
He enfilat fins a dalt al mirador sense voler tornar enrera ja. Des d´allí he escoltat tot tipus de crits de nens que provenien de la piscina, suposo. M’he mirat el poble i els seus voltants des de ben alt. He tingut Cabacés als meus peus. Aleshores, he tingut la sensació que el poble, després d’examinar-me en silenci, s’havia posat en funcionament un altre cop.
He baixat fins el cotxe, doncs, més relaxada, flotant entre les cases, mirant cap amunt, les finestres, els geranis de colors caient per les parets, he vist racons acollidors, fonts d´aigua brotant, prestant atenció als sorolls, als ocells.
-Bona tarda- m’he adelantat a dir amb un somriure.

Mentre estava transcrivint aquest moment a casa ja, el Marc m’ha deixat una rosa rosa, del roser de la terrassa, sobre la llibreta. Una tarda vibrant.

ENERGIA CÒSMICA

No en tinc ni idea sobre aquest tema però em sembla apassionantíssim.
Amb una mica d’aquí i una mica d’allà m’he creat el meu petit esbós del que és el biodinamisme. I de veritat que és inquietant.
Però el més inquietant de tot no són les lleis d’aquesta pràctica (assegurar la salut de la Terra mitjançant mètodes NATURALS ), sinó que tots aquells que es defineixen a sí mateixos com a persones escèptiques o, inclús, empíriques diuen no creure en aquest tipus d’energia “paral·lela”. Jo tendeixo al empirisme, i no dubto que qualsevol recurs possible per tal de millorar alguna cosa sigui positiva. Tot influeix, al fi i al cap.
M’explico: la biodinàmica, a part de compartir tècniques amb l´agricultura ecològica o biològica, com la prohibició d´alguns productes químics per exemple, també es beneficia de l’energia que aporta el sol i la lluna. Defensen, entre altres coses, que els cicles de la lluna influeixen en la vida de les plantes. Al igual que influeix sobre les marees o sobre mil aspectes d’un mateix. Perquè jo no sé teoria d’aquesta matèria però l’experiència em demostra que hi ha dies en que els planetes (o el que sigui) s’alien per donar-me més o menys vitalitat que altres dies. Crec que hi ha una energia còsmica, sí, un motor universal. Hi ha èpoques que si em posés una llavor entre les mans segurament em creixeria un petit brot, i d’altres que la meva torpesa és tal que tot el que miro ho panseixo. Exagero, d’acord, però no es pot dir que qui conservi aquests criteris pertanyi a una secta, quan aquesta és la pràctica més vella que existeix. Els nostres avis per evitar plagues d’insectes posaven Y al dia X. Doncs igual de bé segurament deu anar una bonyiga de vaca dins un cuerno de toro plantat al costat de les vinyes la 1ª lluna plena d’estiu per a que transmeti millors minerals o més magnetisme, és igual. La qüestió, com deia, és utilitzar un conjunt de maneres per millorar una cosa. Una manera més de mimar la terra, de fer créixer sans els teus ceps. I si els teus ceps alguna vegada necessiten també una mica de pesticida per no arriscar-te a fer malbé la collita d’aquell any, doncs també hi tires una dosi permesa de pesticida, tu! Per què diuen que la biodinàmica és la pràctica més extrema, si els extremistes són els que es tanquen dins una ridícula bombolla que ni surten ni deixen sortir als altres?
I per si algú encara vol més demostracions de l’eficàcia del biodinamisme: alguns dels millors vins (com el meu preferit) s’han elaborat buscant també aquesta energia.

TERRA ALTA

Particularment em mou la tristesa a Can Tucan però, bé, en general vull dedicar aquest petit espai a la Terra de la Terra Alta.
Escric, sobretot, per aquells qui hi estan donant la vida, professionals i habitants, que veuen com l’esforç de tota o part d’una vida s’està cremant.
S’estan cremant persones, s’estan cremant il·lusions, s’estan cremant paisatges, s’estan cremant terrenys, s’estan cremant projectes... i el foc només fa que cremar més.
Ho crema tot perquè sí. Caníbal! Però, encara que l’aigua sembla que aquests dies només regui dolor i angoixa, confio en que la lluita que ha regnat als darrers anys en aquesta comarca, per aquesta comarca, no quedi també carbonitzada.
Escric, doncs, per donar-vos ànims, força i el que calgui perquè, tot i les inevitables forces de la natura, segueixi el combat per a que res ni ningú debiliti el reconeixement a una terra, La Terra Alta, com a sinònim de riquesa, de paradís, “de espesos bosques, barrancos y torrentes helados”-com definia Picasso- i continuï sent un espai d’inspiracions com fins ara.

ANEM DE VIATGE?

Que voleu fer una escapadeta per Catalunya aquest estiu?

Doncs tenim Alella, l´Empordà, El Priorat, Terra Alta, Penedès,

La Conca, ...
Una visita per la resta d´Espanya, potser? ... Andalusia, Galícia, Balears, València, La Rioja, Zamora, ...
França, per exemple?? El Roselló, La Borgonya, Bordeaux, ...
... Itlàlia? Alemania? Portugal? USA? Sud-Àfrica? Sud-Amèrica? Austràlia? NZ?? ...bla, bla...

A qualsevol destinació és possible trobar vinya. Centenars i centenars de regions per tot el món es dediquen a elaborar vi. I cada una d’elles amb la seva pròpia manera de fer-ho. Diferents varietats, diferents processos. Diferents cultures, vaja. Tot un tresor turístic que podem incloure en la llista d’activitats a realitzar per la zona que haguem escollit.

Enoturisme significa aventura: rutes a peu, a cavall, en quad, en avioneta...significa gastronomia: maridatge de menjar local amb vi local, significa arquitectura: grans temples del vi construïts per arquitectes prestigiosos, significa natura: cultiu, gaudir de paisatges, de silenci, de llibertat, ... Significa coneixement: com fan, com venen, com beuen, com t’acullen, com es comuniquen, com s’organitzen, com et sedueixen ...

En definitiva, l´enoturisme és aprendre, també, els costums d’un país.

EL MEU PAISATGE FAVORIT

és el Priorat. Tant a l´estiu, a la primavera, a l´hivern com a la tardor:

... pel seu color, la seva humilitat, la dedicació i el sacrifici a la terra, i per la tranquilitat.

EL DÉU PARKER

És curiós el trasbals que suposa la súper mega famosa llista que publica anualment el yankee Parker.
L´influenciador del vi, l’encarregat de puntuar milers d’ampolles que li arriben d’arreu del món, i que segons la nota que els atorgui es revaloritzen al mercat a preus desorbitats.
Si aquell dia l’ampolla no està en condicions, o el nostre guru té un mal despertar, i et dóna una puntuació poc encertada et desploma;
com si amb els seus poders màgics t’enviés un huracà sobre la teva empresa des de l’altre banda del bassal.
De cop, no importa que altres persones/mitjans especialitzats considerin la teva feina millor o pitjor segons una trajectòria. La seva nota va a missa, no hi ha discussió possible.
Així doncs, m’ha donat per pensar que pot ser sí que existeixen els Déus. Persones sobrehumanes amb el do de decidir què està bé i què està malament.
La seva crítica (o diguem-ne Bíblia) deixa de ser una recomanació per transformar-se en una veneració.
Per tant, finalment, he arribat a la conclusió que el Parker és el Déu del vi en la mitologia moderna; el successor del Baccus romà y del Dioniso grec.

Parker, et donem les gràcies per posar a les taules de casi-totes les llars mundials vins catalans i et demanem la seva consolidació d’ara en endavant. Amén.

UN BRINDIS A LA LITERATURA

Voilà una petita idea per celebrar el dia del llibre:
He sentit a dir que els refinats francesos, mestres en viticultura per excel·lència, tenen el costum de servir-se una copa de vi mentre dediquen la seva estona habitual a la lectura. Una copa de vi que se’ls pot allargar tanta estona com estona es prenguin per llegir.

Entre línies van remenant, olorant, assaborint, ... com si volguessin vestir de moviment, olor i sabor les pròpies lletres.
I a mesura que la història avança ells segueixen remenant, olorant i assaborint,... perquè el vi a la copa també avança, evoluciona igual que un llibre, i en conseqüència, les paraules i els sentiments provocats en cada frase es van impregnant amb uns altres moviments, amb altres sabors, i amb altres olors...
Aquest moment per ells és únic perquè aconsegueixen submergir-se profundament en la narració i, a sobre, recrear una versió carregada d’estímuls aportant reaccions més excitants a aquell text.
Diguem-los ... sofisticats?, sí, però és una manera de proporcionar intensitat, volum i seducció a la literatura, a la copa de vi ,o en definitiva, als sentits.
Llegir comporta plaer, beure comporta plaer però si fusionem aquestes dues tradicions els sentits rebenten.
Per això, oferiu-vos una copa de vi quan obriu el vostre llibre, ja sigui nou, vell, regalat o intercanviat; comenceu a llegir en silenci per vosaltres, o en veu alta per la vostra parella; i deixeu-vos, simplement, transportar.

-recordeu, clar, que els francesos només s´omplen la copa una vegada. No quatre -

Per aquesta nova dimensió cultural, jo demà agafaré una copa i brindaré per la literatura i per les diferents lectures que podem fer del vi.

"EL LLORO DE LA VID"

... estava plorant aquest matí tirada al sofà, i de sobte, m’ha cridat l’atenció aquesta notícia a la tele: “época en que la vid llora”.
Com???? la vinya també plora???????? què fort!!!!!!!!!!

... no m’he sentit tan sola, doncs...
M’he eixugat les llàgrimes i he escoltat atentament: resulta que amb la pujada de temperatures al mes de març la sàlvia comença a brotar a través les ferides que els ha provocat la poda.

A aquest fet se´l anomena “el lloro de la vid”.

És extraordinari, no trobeu???
M’han agafat ganes d’abraçar les vinyes del costat de casa i consolar-les; dir-lis que llagrimejar és saludable, significa que estan recuperant les seves funcions vitals i, que per tant, aviat donaran fruits.
“Las lágrimas derramadas son amargas, pero más amargas son las que no se derraman”

LO TROS

Fer vi és bufar i fer ampolles. Sí, perquè les partícules que viuen dins un granet de raïm es transformen en un plis-plas en vi. Elles soletes ja saben què han de fer i en una setmaneta ja han enllestit la feina.

Clar que un enòleg, per exemple, té una explicació molt més detallada a aquest fenomen però bàsicament és així de senzill.

Ara, fer bon vi no és bufar i fer ampolles. No, perquè per començar, només la feina a la vinya dura tot un any. 365 dies abans de començar a elaborar el vi ja s´estan cuidant els ceps. Si no es cuiden bé els ceps no donen raïms sans; i si no donen raïms sans, el most no és de qualitat. He après que les vinyes s´han de mimar com a un fill. Ara entenc exactament quan diuen que una planta és un ésser viu. Trobo, però, que tampoc cal passar-se. Acabo de llegir a un diari electrònic una notícia on uns propietaris alemanys toquen música clàssica a les seves terres. ...???!!!... deu ser una experiència molt bonica de veure, però,...

El fet és que he pogut comprovar per mi mateixa la feina tan sacrificada i esgotadora que suposa mantenir el tros en condicions. L´altre dia vaig pensar que seria bona idea anar-hi a ajudar als pagesos, almenys un dia, i esbargir-me al aire lliure. Aquell dia es tractava de recollir les fulles i posar-les dins els filferros. Quan encara quedaven, no sé, uns 1.000 o 10.000 ceps d´aquella finca em vaig excusar dient que havia de fer una trucada molt important a la oficina. "Quina bleda!!!! - deurien pensar- i això que avui fa un dia preciós "

Sort que aquí la gent no deixa mai de transmetre´t amb una il.lusió innata la passió per la seva terra i per la seva feina. I serien capaços de ballar-li una sardana cada dia si calgués per tal de fer bon vi.

OLORA !!

Pa sortit del forn,...

Obrir un nou envàs de cafè molt,...

...i al obrir-lo sempre em ve al cap la cafeteria on vaig treballar aquella temporada, i també la seva gent...

Pelar una taronja,...

Trasplantar una planta,...la terra humida, nova i negra...

....

Les olors és el que més m´atrau quan em serveixen una copa de vi.

Ficar el nas ben endins, tancar els ulls i aspirar tan fort que les aromes em penetrin fins a la sien.

Saber traspassar l´alchol, traspassar "l´olor a vi", i arribar a reconèixer què s´hi amaga allà darrera. Exprimir-lo!!

Posar a prova el meu olfacte i intentar trobar una associació a aquella percepció rebuda, m´estimula.

El que no sempre aconsegueixo és retenir aquella fragància i reconèixer-la ràpidament la següent vegada que me la trobo. I és que no estem acostumats a olorar!!!!!!! I menys a acumular referències olfactives a la nostra desgastada memòria.

Des de que m´he adonat d´aquesta falta de sensibilitat, d´aquest sentit oblidat, m´agrada endevinar les olors, que he anat aprenent, a través del vi. I, alhora, atrapar els records que com per art de màgia em van fluint espontàniament...i deixar-me endur per una cadena de sensacions...Perquè quan oloro a taronja, per exemple, m´enrecordo del iaio Ramon: ...veure´l tallar aquesta fruita després de dinar al carrer diputació, el perfum a cítric de les seves mans,...

Però ara no pretenc fer un llistat dels records que em venen quan un vi olora a taronja, ni del meu avi, ni dels factors psicològics que hi ha, si n´hi ha, sinó transmetre el valor d´olorar, a exercitar l´olfacte, a mesurar la nostra capacitat de despertar aquest univers olfactiu.

Dins una copa de vi diuen que s´hi podrien identificar, mínim, unes 20 aromes diferents.

Doncs jo n´aprecio, màxim, unes 4!!!!! Pèssim, vamos!!!!

Així que us invito, amb aquest primer escrit, que aquest any us permeteu el plaer d´ensenyar a aguditzar el vostre instint, l´olfacte.