SELECCIÓ

M’ha tocat. M’ha tocat seleccionar raïm.
I 8 hores dreta davant d’una cinta corredora
traient els granets dolents donen per un llarg viatge mental.
A sobre per què quan tens les mans i els braços pringosos i un davantal arrossegant pel terra et comencen a picar totes les parts del cos?? ara el cap, ara la cella, el nas, l’entrecuix, més endins del taló, diria que em pica fins i tot l’ós ... i l’única solució acaba sent refregar-te com pots fent moviments ridículs cada dos per tres.
I els del teu voltant ni s’immuten mentre fan servir els seus braços robòtics alternadament de dalt a baix sense deixar de mirar a un punt fix.
Saca las secas, lo verde y las demasiado gordas - em repeteix el Bixente. I jo aleshores m’imagino que sóc la Deessa del país dels raïms i decideixo quina fruita pot seguir el seu camí per a que acabi dissolta dins l’estómac d’un humà, o quina escollo per a que mori asfixiada dins una bossa d’escombraries, o es desintegri sota terra i reneixi de nou.
Esta sí, esta no,...esta me gusta,me la como yo!! - tararejo perquè també me’n trago alguna de tant en tant per saber diferenciar les varietats, les diferents races que hi ha al país Raïm. Penso que com que estem al començament de la verema serà Tempranillo que és la primera a madurar, d’aquí el seu nom (en català Ull de llebre. No sé d´on ve). Però no l’encerto, es veu que és una Garnatxa. M’he n’adono que m’he menjat un granet sa, petitó i madur: un de perfecte. Quina injustícia - es deuen haver lamentat els altres membres del país dels raïms - aquest no es mereixia haver desaparegut tan aviat! Sí, a la vida dels humans també passen moltes injustícies difícils a entendre. És el destí. Si no per què una la pillo i una altre no? La cinta va ràpid, no es poden agafar totes las secas, lo verde y las demasiado gordas abans que caiguin a la tina,.. alguna es cola sempre davant els meus ulls poderosos,...
La rojas tambiés hay que sacarlas – em diu una veu per sobre meu.
El Bixente m’ha distret i m’ha despertat del meu món dels raïms, torno a la terra humana, aixeco la mirada i em trobo la càmara d’un Cabernet Sauvignon fent-nos una foto - ai,no, que és un belga! Sembla meravellat, no para de disparar flaixos amb el dit, no deu haver vist mai una taula de selecció amb 10 mans classificant i legislant un col·lectiu tan gran de raïms.
Ara viatjaré cap a Bèlgica dins la càmara- he pensat- Somric.
Ostres, quin mal em fa l’esquena!! I els peus,... i el cap. Però millor no em queixi, que els meus companys autòmats s’hi passen molt més temps que jo en aquest regne!... però després,uuii, qui em digui que el vi del Priorat és car!! Perquè me’l menjo també!
¿Te importa ayudarnos mañana otra vez? -No, claro, Bixente!
Vaja, em torna a tocar fer selecció a mi.