Pa sortit del forn,...Obrir un nou envàs de cafè molt,...
...i al obrir-lo sempre em ve al cap la cafeteria on vaig treballar aquella temporada, i també la seva gent...
Pelar una taronja,...
Trasplantar una planta,...la terra humida, nova i negra...
....
Les olors és el que més m´atrau quan em serveixen una copa de vi.
Ficar el nas ben endins, tancar els ulls i aspirar tan fort que les aromes em penetrin fins a la sien.
Saber traspassar l´alchol, traspassar "l´olor a vi", i arribar a reconèixer què s´hi amaga allà darrera. Exprimir-lo!!
Posar a prova el meu olfacte i intentar trobar una associació a aquella percepció rebuda, m´estimula.
El que no sempre aconsegueixo és retenir aquella fragància i reconèixer-la ràpidament la següent vegada que me la trobo. I és que no estem acostumats a olorar!!!!!!! I menys a acumular referències olfactives a la nostra desgastada memòria.
Des de que m´he adonat d´aquesta falta de sensibilitat, d´aquest sentit oblidat, m´agrada endevinar les olors, que he anat aprenent, a través del vi. I, alhora, atrapar els records que com per art de màgia em van fluint espontàniament...i deixar-me endur per una cadena de sensacions...Perquè quan oloro a taronja, per exemple, m´enrecordo del iaio Ramon: ...veure´l tallar aquesta fruita després de dinar al carrer diputació, el perfum a cítric de les seves mans,...
Però ara no pretenc fer un llistat dels records que em venen quan un vi olora a taronja, ni del meu avi, ni dels factors psicològics que hi ha, si n´hi ha, sinó transmetre el valor d´olorar, a exercitar l´olfacte, a mesurar la nostra capacitat de despertar aquest univers olfactiu.
Dins una copa de vi diuen que s´hi podrien identificar, mínim, unes 20 aromes diferents.
Doncs jo n´aprecio, màxim, unes 4!!!!! Pèssim, vamos!!!!
Així que us invito, amb aquest primer escrit, que aquest any us permeteu el plaer d´ensenyar a aguditzar el vostre instint, l´olfacte.
