Particularment em mou la tristesa a Can Tucan però, bé, en general vull dedicar aquest petit espai a la Terra de la Terra Alta.Escric, sobretot, per aquells qui hi estan donant la vida, professionals i habitants, que veuen com l’esforç de tota o part d’una vida s’està cremant.
S’estan cremant persones, s’estan cremant il·lusions, s’estan cremant paisatges, s’estan cremant terrenys, s’estan cremant projectes... i el foc només fa que cremar més.
Ho crema tot perquè sí. Caníbal! Però, encara que l’aigua sembla que aquests dies només regui dolor i angoixa, confio en que la lluita que ha regnat als darrers anys en aquesta comarca, per aquesta comarca, no quedi també carbonitzada.
Escric, doncs, per donar-vos ànims, força i el que calgui perquè, tot i les inevitables forces de la natura, segueixi el combat per a que res ni ningú debiliti el reconeixement a una terra, La Terra Alta, com a sinònim de riquesa, de paradís, “de espesos bosques, barrancos y torrentes helados”-com definia Picasso- i continuï sent un espai d’inspiracions com fins ara.
... la veritat és que sí que fa molta pena, molta ràbia i et sents totalment impotent davant de fets com aquests... Només podem desitjar que tot s´acabi aviat, que no hi hagi més danys, ni a persones ni a terres ni a béns, i enviar tots els nostres ànims a la gent que hi treballa i hi viu.
ResponEliminaMe parece que ya van como 4 bomberos muertos, pienso que esto es lo más triste de todo, en verano siempre pasa lo mismo, los incendiendos veraniegos son de lo peor
ResponEliminaPer fi, ha parat!!!!... això es mereix 1 copa D.O.TERRA ALTA.
ResponElimina" lo terrible es que sucedan cosas y no puedas evitarlas "
ResponEliminaRecorte dl libro que me estoy leyendo (La Sra Berg-Soledad Puértolas), me ha parecido adequado.