ENERGIA CÒSMICA

No en tinc ni idea sobre aquest tema però em sembla apassionantíssim.
Amb una mica d’aquí i una mica d’allà m’he creat el meu petit esbós del que és el biodinamisme. I de veritat que és inquietant.
Però el més inquietant de tot no són les lleis d’aquesta pràctica (assegurar la salut de la Terra mitjançant mètodes NATURALS ), sinó que tots aquells que es defineixen a sí mateixos com a persones escèptiques o, inclús, empíriques diuen no creure en aquest tipus d’energia “paral·lela”. Jo tendeixo al empirisme, i no dubto que qualsevol recurs possible per tal de millorar alguna cosa sigui positiva. Tot influeix, al fi i al cap.
M’explico: la biodinàmica, a part de compartir tècniques amb l´agricultura ecològica o biològica, com la prohibició d´alguns productes químics per exemple, també es beneficia de l’energia que aporta el sol i la lluna. Defensen, entre altres coses, que els cicles de la lluna influeixen en la vida de les plantes. Al igual que influeix sobre les marees o sobre mil aspectes d’un mateix. Perquè jo no sé teoria d’aquesta matèria però l’experiència em demostra que hi ha dies en que els planetes (o el que sigui) s’alien per donar-me més o menys vitalitat que altres dies. Crec que hi ha una energia còsmica, sí, un motor universal. Hi ha èpoques que si em posés una llavor entre les mans segurament em creixeria un petit brot, i d’altres que la meva torpesa és tal que tot el que miro ho panseixo. Exagero, d’acord, però no es pot dir que qui conservi aquests criteris pertanyi a una secta, quan aquesta és la pràctica més vella que existeix. Els nostres avis per evitar plagues d’insectes posaven Y al dia X. Doncs igual de bé segurament deu anar una bonyiga de vaca dins un cuerno de toro plantat al costat de les vinyes la 1ª lluna plena d’estiu per a que transmeti millors minerals o més magnetisme, és igual. La qüestió, com deia, és utilitzar un conjunt de maneres per millorar una cosa. Una manera més de mimar la terra, de fer créixer sans els teus ceps. I si els teus ceps alguna vegada necessiten també una mica de pesticida per no arriscar-te a fer malbé la collita d’aquell any, doncs també hi tires una dosi permesa de pesticida, tu! Per què diuen que la biodinàmica és la pràctica més extrema, si els extremistes són els que es tanquen dins una ridícula bombolla que ni surten ni deixen sortir als altres?
I per si algú encara vol més demostracions de l’eficàcia del biodinamisme: alguns dels millors vins (com el meu preferit) s’han elaborat buscant també aquesta energia.

TERRA ALTA

Particularment em mou la tristesa a Can Tucan però, bé, en general vull dedicar aquest petit espai a la Terra de la Terra Alta.
Escric, sobretot, per aquells qui hi estan donant la vida, professionals i habitants, que veuen com l’esforç de tota o part d’una vida s’està cremant.
S’estan cremant persones, s’estan cremant il·lusions, s’estan cremant paisatges, s’estan cremant terrenys, s’estan cremant projectes... i el foc només fa que cremar més.
Ho crema tot perquè sí. Caníbal! Però, encara que l’aigua sembla que aquests dies només regui dolor i angoixa, confio en que la lluita que ha regnat als darrers anys en aquesta comarca, per aquesta comarca, no quedi també carbonitzada.
Escric, doncs, per donar-vos ànims, força i el que calgui perquè, tot i les inevitables forces de la natura, segueixi el combat per a que res ni ningú debiliti el reconeixement a una terra, La Terra Alta, com a sinònim de riquesa, de paradís, “de espesos bosques, barrancos y torrentes helados”-com definia Picasso- i continuï sent un espai d’inspiracions com fins ara.

ANEM DE VIATGE?

Que voleu fer una escapadeta per Catalunya aquest estiu?

Doncs tenim Alella, l´Empordà, El Priorat, Terra Alta, Penedès,

La Conca, ...
Una visita per la resta d´Espanya, potser? ... Andalusia, Galícia, Balears, València, La Rioja, Zamora, ...
França, per exemple?? El Roselló, La Borgonya, Bordeaux, ...
... Itlàlia? Alemania? Portugal? USA? Sud-Àfrica? Sud-Amèrica? Austràlia? NZ?? ...bla, bla...

A qualsevol destinació és possible trobar vinya. Centenars i centenars de regions per tot el món es dediquen a elaborar vi. I cada una d’elles amb la seva pròpia manera de fer-ho. Diferents varietats, diferents processos. Diferents cultures, vaja. Tot un tresor turístic que podem incloure en la llista d’activitats a realitzar per la zona que haguem escollit.

Enoturisme significa aventura: rutes a peu, a cavall, en quad, en avioneta...significa gastronomia: maridatge de menjar local amb vi local, significa arquitectura: grans temples del vi construïts per arquitectes prestigiosos, significa natura: cultiu, gaudir de paisatges, de silenci, de llibertat, ... Significa coneixement: com fan, com venen, com beuen, com t’acullen, com es comuniquen, com s’organitzen, com et sedueixen ...

En definitiva, l´enoturisme és aprendre, també, els costums d’un país.

EL MEU PAISATGE FAVORIT

és el Priorat. Tant a l´estiu, a la primavera, a l´hivern com a la tardor:

... pel seu color, la seva humilitat, la dedicació i el sacrifici a la terra, i per la tranquilitat.

EL DÉU PARKER

És curiós el trasbals que suposa la súper mega famosa llista que publica anualment el yankee Parker.
L´influenciador del vi, l’encarregat de puntuar milers d’ampolles que li arriben d’arreu del món, i que segons la nota que els atorgui es revaloritzen al mercat a preus desorbitats.
Si aquell dia l’ampolla no està en condicions, o el nostre guru té un mal despertar, i et dóna una puntuació poc encertada et desploma;
com si amb els seus poders màgics t’enviés un huracà sobre la teva empresa des de l’altre banda del bassal.
De cop, no importa que altres persones/mitjans especialitzats considerin la teva feina millor o pitjor segons una trajectòria. La seva nota va a missa, no hi ha discussió possible.
Així doncs, m’ha donat per pensar que pot ser sí que existeixen els Déus. Persones sobrehumanes amb el do de decidir què està bé i què està malament.
La seva crítica (o diguem-ne Bíblia) deixa de ser una recomanació per transformar-se en una veneració.
Per tant, finalment, he arribat a la conclusió que el Parker és el Déu del vi en la mitologia moderna; el successor del Baccus romà y del Dioniso grec.

Parker, et donem les gràcies per posar a les taules de casi-totes les llars mundials vins catalans i et demanem la seva consolidació d’ara en endavant. Amén.