A vegades hi ha petits moments que se’t queden gravats ben endins. Un tot es resumeix en un instant, i aquest instant és tan intens que ho engloba tot.He estat a Cádiz i, una de les meves intensions era aprofitar per remullar-me entre finos, soleras, olorosos i entre tot allò que no sabia i que segueixo sense saber de la DD.O.Jerez. Tenia molta feina per descobrir i, com sempre, poc temps. Sense ni buscar-ho et creueves amb infinites bodegues solemnes per carrerons empedrats i lluminosos però que no donava mai amb la porta oberta i això m’anava acalorant progressivament. Cada dos per tres m’havia de ventar perquè m’envestien noves preguntes sobre el tema. Fins que l’última nit vaig xocar de cara amb totes les respostes de cop. El vi pels andalusos és pura cultura, una passió, és un sentiment, una forma de vida. És igual si al final no he fet una ruta per les principals bodegues de la zona, és igual si no he vist el procés de vinificació, si no he catat diferents manzanillas... què importa,...ho puc fer aquí o buscar informació per internet avui, demà o demà passat. El que no trobaré mai pels llibres són els moments viscuts. Una copa de cream a la mà, els acords en directe de Paco de Lucía, el vaivé de cavalls en carrosses regalant alegria, humor, rialles i màgia. Si no ho sents no ho entens, i per sentir-ho, només cal deixar-te endur i caminar una mica.
