dimarts

FER UN PICNIC

Material bàsic necessari: un cistell, vi fresquet, alguna cosa per menjar, i bona companyia.

Per recarregar el cos i la ment d’energia, que bona falta fa després de passar una crua hibernació, res millor que anar de picnic.
La primavera resulta la temporada ideal per fer-ne, per una banda, perquè el sol t’escalfa però no t’escalda, i per l’altre, perquè et desplaces pensant que no et trobaràs a ningú... i a vegades ho endevines!
Nosaltres hem triat els tollets de Capçanes perquè teníem mono i ens hem permès aquest luxe, però un picnic es pot disfrutar a la platja, al riu, a la muntanya o al parc del barri. (Val a dir que els tollets de la Serra de Llaberia són el ingredient perfecte, per això)
El verd de les vinyes, el vermell de les roselles, el turquesa de l’aigua i, l’ambient cristal•lí que es respira salpebren la jugada.
Un cop marcat el territori i instal•lats al lloc més privilegiat flamegem amb una copeta de vi. En aquest cas, agafem el flor de maig de Capçanes mateix (no m’agrada revelar marques,...però és que aquest lliga tan bé!!!) Les aromes i els sabors dels blancs i dels rosats combinen estupendament amb la època: fruites fresques i flors vermelles.
Finalment, fem xup-xup i deixem reposar una estona.

Un aspecte a tenir en compte és anar indumentat adequadament per l’ocasió, per exemple, si feu el picnic al riu o al mar, com nosaltres, us podeu acabar ficant a l’aigua amb calcetes i mitjons però millor si us calceu amb xancles i banyador ja perquè sempre acaba apareixent algú inesperadament i teniu molts números que quedeu com autèntics domingueros.

Que us vagi de gust, salut!

dimecres

BAG-IN-BOX

Qui no ha begut mai vi d’un tetra-brik amb 16 anys
en un banc de la plaça?
Almenys tota la meva generació sí. Quins inicis, eh,
que ara amb tan sols recordar-ho se’ns forma espontàniament un somriure entre vergonyós, nostàlgic i tendre a una banda dels llavis.
Oi?
Quan en plena transformació física i mental ens crèiem uns sabelotodo però en realitat encara érem uns pimpollos, de porus verds i esperit rebel. Com verds i rebels també eren els glops de vi que fèiem d’aquell àcid i ridícul envàs. Però per sort tots anem evolucionant, hem crescut i ara el tetra-brik ha passat a ser un bag-in-box. Hem madurat, som més elegants, equilibrats i sobretot més resistents. Presumim de tenir la pell forta i l`ànima consistent, ja que el vi dins un bag-in-box avui pot aguantar perfectament fins a 6 setmanes una vegada obert. Gràcies, primer, pel tipus d’embalatge: reforçat amb film especial i, segon, perquè el caldo cada vegada té més cos. D’aquesta manera no estem obligats a beure’ns fins l’última gota en una sola tarda, sinó que en podem gaudir tranquil•lament en ocasions diverses: mentre mirem una pel•lícula, mentre preparem el sopar, escrivim al blog, xerrem al sofà o, fins i tot podem tirar-ne un raig al rostit sense haver d’obrir una ampolla expressament.
Millorem perquè a dia d’avui sabem que cal economitzar, hem après a reciclar, a ser pràctics i, evidentment, seguim sent uns revolucionaris. Ho vols provar?