Pa sortit del forn,...Obrir un nou envàs de cafè molt,...
...i al obrir-lo sempre em ve al cap la cafeteria on vaig treballar aquella temporada, i també la seva gent...
Pelar una taronja,...
Trasplantar una planta,...la terra humida, nova i negra...
....
Les olors és el que més m´atrau quan em serveixen una copa de vi.
Ficar el nas ben endins, tancar els ulls i aspirar tan fort que les aromes em penetrin fins a la sien.
Saber traspassar l´alchol, traspassar "l´olor a vi", i arribar a reconèixer què s´hi amaga allà darrera. Exprimir-lo!!
Posar a prova el meu olfacte i intentar trobar una associació a aquella percepció rebuda, m´estimula.
El que no sempre aconsegueixo és retenir aquella fragància i reconèixer-la ràpidament la següent vegada que me la trobo. I és que no estem acostumats a olorar!!!!!!! I menys a acumular referències olfactives a la nostra desgastada memòria.
Des de que m´he adonat d´aquesta falta de sensibilitat, d´aquest sentit oblidat, m´agrada endevinar les olors, que he anat aprenent, a través del vi. I, alhora, atrapar els records que com per art de màgia em van fluint espontàniament...i deixar-me endur per una cadena de sensacions...Perquè quan oloro a taronja, per exemple, m´enrecordo del iaio Ramon: ...veure´l tallar aquesta fruita després de dinar al carrer diputació, el perfum a cítric de les seves mans,...
Però ara no pretenc fer un llistat dels records que em venen quan un vi olora a taronja, ni del meu avi, ni dels factors psicològics que hi ha, si n´hi ha, sinó transmetre el valor d´olorar, a exercitar l´olfacte, a mesurar la nostra capacitat de despertar aquest univers olfactiu.
Dins una copa de vi diuen que s´hi podrien identificar, mínim, unes 20 aromes diferents.
Doncs jo n´aprecio, màxim, unes 4!!!!! Pèssim, vamos!!!!
Així que us invito, amb aquest primer escrit, que aquest any us permeteu el plaer d´ensenyar a aguditzar el vostre instint, l´olfacte.
Ei Gisela! Benvinguda! M'encanta el teu blog, tot i que he de dir-te que no soc amant del vi, però m'agradaria que m'agradés perque el Jofre és un super amant i em fa enveja. Però jo no sé trobar-li el què... T'anirem seguint.
ResponEliminaGràcies, serà un honor!!!!!!!! ;)
ResponEliminaLa idea no és només compartir la meva manera de "veure" el vi amb aquells qui els agrada "beure vi", sinó, precisament, també amb qui encara no sap trobar el què.
...com qui mira un quadre x 1ª vegada del Rothko o el Mondrian i només veu rectangles i línies... Segur que al final, si vol, hi veurà colors, emocions,...o ves a saber!!
wapi!!! k wapo tha kedat... tota una prosista de la cultura del vi :)
ResponEliminamarc
Hola Gisela - molt maco el blog! Tenim ganes de passar a veure't amb els nens; en Gabriel farà un projecte del Priorat al teu honor!
ResponEliminaMirjam
quina iluuu!! :)
ResponEliminadoncs aki estarem!!!!!... i no cal dir que si necessiteu info us la puc facilitar!!
Voldré una còpia,però,ehh! ;)