SALUT!!

El beure saludable no té res a veure en excloure l’alcohol de la dieta, senyors. Tot amb moderació porta un benefici físic i mental. Mental perquè t’estimula i físic perquè et protegeix. Sí, em sap greu, abstemis incrèduls, però així és. Els intents erronis que pretenien esgarrapar les nostres tradicions han quedat irrefutables per centenars, o milers ja, d’investigacions on avalen que el vi, producte purament mediterrani i que aquí en tenim per parar un tren, ajuda a prevenir l´Alzheimer, malalties cardiovasculars, i retarda, inclús, l’envelliment. La recepta a tot això són 30 grams al dia de vi, és a dir entre 1 i 2 copes acompanyades dels àpats. Com aquell qui s’empastifa una glamorosa crema pel cutis matí i nit per rejovenir el rostre, vaja. - Ben mirat, surt més a compte, per la salut i la butxaca, comprar una ampolla de vi que una crema antiarrugas y antitodo perquè segons el meu tiet químic i la dermatòloga de l´Aina són un engañabobos-sacadinero (... sense voler faltar al respecte a la indústria cosmètica,...) - Té gràcia que, fins i tot, han aparegut marques de cafè i iogurts anunciant contenir noves substàncies afavoridores que ayudan tu cuerpo a estar mejor i casualment són les mateixes substàncies que contenen els vins negres (tanins, antioxidants, polifenols, resveratrols,...).
Un dels interrogants que va conduir a realitzar estudis sobre el tema va ser l´anomenada “paradoxa francesa”: per què els francesos no tenen colesterol si només mengen nata i mantega?? Voilà, doncs perquè el vi que consumeixen evita que les plaquetes sanguínies s’aglutinin. Clar que, amb més de dues copes al dia és l’alcohol el que s’acumula al fetge i, patapam!, és pitjor el remei que la malaltia.
La dieta mediterrània també ha estat considerada recentment Patrimoni de la Humanitat per la Unesco gràcies als alts elements nutricionals que conté. Aprofitem, doncs, i consumim racionalment tots els nostres productes amb orgull: no només el vi sinó també l´oli d’Oliva, la fruita, les verdures, els fruits secs... I donem les gràcies als pagesos que en tenen cura per fer possible i conservar aquest patrimoni a casa, ja que, sense ells la dieta mediterrànea no perdureria. I sense consuminr-ne, els que ho fem, tampoc, evidentment.
Salut!

PERDONEU PERÒ ALGÚ HO HAVIA DE DIR

Als 18 anys jo em reunia amb les meves amigues cada cap de setmana per beure alcohol. Bevíem sense parar entre arcada i nàusea fins quedar ben borratxes, era aleshores quan començava l’autèntica festa. Ens divertia el descontrol al seu màxim exponent, el riure desinhibit, ensopegar amb allò “insopegable”, el soroll i el xivarri absolut, les esses majúscules, el cantar desafinat, deixar anar embarbussaments cada cop més complexes, perdre la vergonya però també la decència, i acabar completament tocades i enfonsades amb la sortida del nou sol.
Als 30, tot això a mi m’esgota, ja no em diverteix. Ni tinc ni vull tenir 18, ni 20 ni 25. Ara amb les amigues gaudeixo maridant una copa de vi amb el plat que hem preparat anteriorment, conversar mentre balancejo la copa sota el nas, escoltar mentre vaig paladejant per la boca el sabor del vi, o riure de l’anècdota d’alguna d’elles mentre destapo una altre ampolla. M’agrada beure sense presses, per plaer, m’agrada que el beure sigui el complement del sopar, del dinar, o d’aquell moment, m’agrada que el plat principal no sigui tragar, tragar i tragar litres d’alcohol perquè sí.
Sospito que ara és l’edat la que em serveix les copes carregades de seny deixant-me en un estat oposat a la bogeria. Bé, oposat a la bogeria tampoc, però diguem que el meu sentit comú està de ressaca i prefereix el beure saludable.