La tradició espanyola de menjar un raïm per cada campanada va aparèixer per l’excedent d’aquesta fruita a Alicant a principis de segle XX.Qui va idear aquesta intel•ligent solució la va ben clavar,eh! En comptes d’ofegar-se va persistir. Això, crec, que no és tenir sort, és saber fer. La sort no arriba per art de màgia, no sempre, la sort també s’ha de saber buscar. I aquest és un clar exemple.
Jo, per aquesta nova dècada que entrem no tinc només 12 desitjos els quals espero que el meu àngel de la guarda faci realitat quan li vingui en gana, sinó que també tinc propòsits, metes que em marcaré i intentaré aconseguir sigui com sigui.
Per començar, seguiré l´exemple del raïm i consumiré productes de proximitat per garantir un bon futur a la meva terra, col•laborant d’aquesta manera en la lluita contra aquesta maleïda crisi i, deixaré de pretendre que uns titelles facin la feina per mi mentre protesto què malament ho fan.
A pel 2011!!!!!!!
