Fer vi és bufar i fer ampolles. Sí, perquè les partícules que viuen dins un granet de raïm es transformen en un plis-plas en vi. Elles soletes ja saben què han de fer i en una setmaneta ja han enllestit la feina. Clar que un enòleg, per exemple, té una explicació molt més detallada a aquest fenomen però bàsicament és així de senzill.
Ara, fer bon vi no és bufar i fer ampolles. No, perquè per començar, només la feina a la vinya dura tot un any. 365 dies abans de començar a elaborar el vi ja s´estan cuidant els ceps. Si no es cuiden bé els ceps no donen raïms sans; i si no donen raïms sans, el most no és de qualitat. He après que les vinyes s´han de mimar com a un fill. Ara entenc exactament quan diuen que una planta és un ésser viu. Trobo, però, que tampoc cal passar-se. Acabo de llegir a un diari electrònic una notícia on uns propietaris alemanys toquen música clàssica a les seves terres. ...???!!!... deu ser una experiència molt bonica de veure, però,...
El fet és que he pogut comprovar per mi mateixa la feina tan sacrificada i esgotadora que suposa mantenir el tros en condicions. L´altre dia vaig pensar que seria bona idea anar-hi a ajudar als pagesos, almenys un dia, i esbargir-me al aire lliure. Aquell dia es tractava de recollir les fulles i posar-les dins els filferros. Quan encara quedaven, no sé, uns 1.000 o 10.000 ceps d´aquella finca em vaig excusar dient que havia de fer una trucada molt important a la oficina. "Quina bleda!!!! - deurien pensar- i això que avui fa un dia preciós "
Sort que aquí la gent no deixa mai de transmetre´t amb una il.lusió innata la passió per la seva terra i per la seva feina. I serien capaços de ballar-li una sardana cada dia si calgués per tal de fer bon vi.
