Penso en les dones de Baco i penso inevitablement en elles. Dones amb somriures incondicionals i eterns, plenes de vida, ansioses de cultura i oci. Dones de color de la passió, espontànies i innocents. Valentes i independents. Dones sensibles, lluitadores, dones divertides i sempre amb ganes de més. Dones de silencis còmodes, de mirades expressives i còmplices. D’un entendre sense parlar. Dones amb anècdotes i arrebossades de records. Dones d’abraçades imperfectes i d’espatlles per plorar. Dones a vegades fàcils, a vegades delicades, dones a vegades transparents, a vegades confuses. A vegades aquí, a vegades allà. Dones sovint juntes, sovint soles. Dones amb caràcter.Penso en elles i veig braves, nubes, veig xocolata i alcohol. Penso en elles i sento un “vale” i una estrofa de cançó. Penso en elles i noto el sol, la sal i la sorra contra el cos. Penso en elles i oloro a cafè, a crispetes i a pètals d´un roser.
Penso en les dones de Baco i, les puc contar amb els dits d’una mà.
Laía, Laia, Anna, Aru i Aina.
