THANKS TO

Vull agrair, primer de tot, i mooolt sincerament, als que durant la nit de Tots Sants vau estar presents al Tast de les Bruixes. Gràcies, sobretot, per la puntualitat, l’elegància, l’educació i l´interès.

Gràcies també a l’Espai de Tapa per no fer-me quedar malament i per la bona presentació del càtering.
Al desparpajo del Jordi, i a la meticulositat de l’Antònia.
Una sort comptar amb les explicacions del Marc i encara més per la seva búsqueda del feedback.
Mama, una abraçada per venir de lluny i de pressa a fer dormir l´Arnau.
Mencionar, clar està, aquells que heu tingut penjat el cartell a la porta d’entrada del vostre petit negoci anunciant l´event, i als que heu mostrat interès per saber com anava.
Caldria premiar als pocs que heu respòs d’una manera o altre a la meva invitació via mail o facebook per fer-me veure que, de tant en tant, hi ha algú darrera la pantalla de l’ordinador.
I finalment, donar zero gràcies a entitats com la DO Montsant, DOQ, Diari del Priorat, l’Oficina Jove del Priorat pel zero suport que donen a gent novata i entusiasta com jo a difondre activitats enoturístiques a la comarca.

TAST DE LES BRUIXES 2.0

Enguany el clandestí Tast de les Bruixes es celebra a l’Hotel Rural Cal Torner amb l’intenció d’ampliar la qualitat i, a poder ser, també la quantitat de bruixots i bruixotes.

Us deixem la nota de premsa per qui pugui interessar.

El nou Hotel Rural Cal Torner organitza el 1er Tast de les Bruixes per la nit de Tot Sants

L’hotel, situat al cor dels Guiamets, va obrir les portes a començaments d’aquest any amb dos propòsits principals: ampliar l’oferta enoturística del Priorat, i alhora, ser un indret afable i seductor on poder desconnectar petits o grans moments. El Tast de les Bruixes, programat pel proper dilluns 31 d’octubre a les 20:30, desitja, doncs, profunditzar en la degustació de vins dins un ambient càlid i apetitós.

Prenent com a temàtica la nit de les bruixes, s’oferirà una cata-benvinguda amb vi de missa, un exquisit sopar d’acompanyament elaborat per l’Espai de Tapa i, un tast-maridatge de 4 vins dolços amb els tradicionals panellets i castanyes dirigit per l’enòleg Marc Dorca.

Una nit plena de noves sensacions, captivadora, al•lucinògena, disfressada com si d’una poció màgica es tractés.

http://www.caltorner.com/

http://espaidetapa.webnode.es/



2 AMPOLLES IGUALS, 2 SENSACIONS DIFERENTS

"¿Qué pasa cuando abres esa botella que ya habías compartido con otra persona? ¿Cuando empiezas a repetir sitios en lo que has respirado otras sonrisas? ¿Cuando vuelves a ponerte un vestido que sin haber manchado por el vino tinto no lo sientes limpio? ¿Cuando repites restaurantes dónde los camareros recuerdan a tu otro comensal? ¿Cuando pasas delante de ese mesa para dos dónde ya no quieres comer?

Pues lo que pasa es que la botella sigue estando llena para volver a dividirla entre dos y que al vaciarla la vuelves a llenar de nuevos sentimientos. Y hasta sabe mejor. No compares nunca ese vino con el otro, ni aunque tengas aún presente el gusto, porque esa botella ya no se va a repetir, y tienes que brindar por la se abre ahora y que hace tanto que la estabas esperando probar en algún restaurante, de este o ese lugar, con cualquier comida y con tu vestido preferido que sabe reinvertarse para seguir haciéndote especial. Porque esa botella es única y los significados también cambian según el contexto en la copa, y especialmente, según con quien se comparte."

Wines & the City - Meritxell Falgueres -

LES DONES DE BACO

Penso en les dones de Baco i penso inevitablement en elles. Dones amb somriures incondicionals i eterns, plenes de vida, ansioses de cultura i oci. Dones de color de la passió, espontànies i innocents. Valentes i independents. Dones sensibles, lluitadores, dones divertides i sempre amb ganes de més. Dones de silencis còmodes, de mirades expressives i còmplices. D’un entendre sense parlar. Dones amb anècdotes i arrebossades de records. Dones d’abraçades imperfectes i d’espatlles per plorar. Dones a vegades fàcils, a vegades delicades, dones a vegades transparents, a vegades confuses. A vegades aquí, a vegades allà. Dones sovint juntes, sovint soles. Dones amb caràcter.
Penso en elles i veig braves, nubes, veig xocolata i alcohol. Penso en elles i sento un “vale” i una estrofa de cançó. Penso en elles i noto el sol, la sal i la sorra contra el cos. Penso en elles i oloro a cafè, a crispetes i a pètals d´un roser.
Penso en les dones de Baco i, les puc contar amb els dits d’una mà.

Laía, Laia, Anna, Aru i Aina.

VESTIR D’ETIQUETA

Acostumem a dir que l’interior és el que compte, però siguem sincers, no podem negar que la primera impressió és objecte de desig. I vestir l’ampolla d’etiqueta pot arribar a convertir un vi senzill en una gran temptació.
Repassant una guia de dissenys, Plus Wine,em trobo amb etiquetes transgressores, clàssiques i modernes. Jo he fet aquí la meva pròpia selecció, em quedo amb aquelles que tot i ser atractives i vistoses en una prestatgeria, hi predomina, sobretot, la coherència entre estil i personalitat (packaging - contingut)





El Pícaro, El Recio y El Viejo. És a dir, el jove, el criança i el reserva. Excel•lents retrats de 3 generacions que dediquen la seva vida al camp.
Una solució visual perfecte.





La idea original era buscar elegància i delicadesa transmetent l’aroma, el color i la frescor del vi. Podria ser millor??











Dissenys únics i personalitzats utilitzant divertits ulls, boques i celles com si del Mr Potato es tractes. Pretenen animar als clients a que puguin elaborar el seu propi model. Juganer, atrevit i creatiu.









Em transporta totalment a aromes florals i textures vellutades gràcies al traç ample del pincell. Exactament el que trobareu dins la copa. Irresistiblement seductora.

AQUELLA VEGADA

Recordo aquella tarda de fa tres mesos en que em va sobresaltar el ring-ring del telèfon. Les paraules que sortien de l’auricular em van deixar en èxtasi. M’havia entestat en allò durant setmanes i s’acabava de fer realitat en un instant. Vaig penjar i no sabia si cridar, saltar, ballar una estona la conga o, el que finalment vaig fer, invitar el Marc a celebrar-ho aquella mateixa nit. I el vaig portar aquí.
El temps a fora pintava molt desagradable però eren tant les ganes de sortir a brindar aquella oportunitat amb el món que ens vam entaforar els guants, la bufanda, l’abric i el gorro de llana fins als ulls, i ens vam plantar al carrer desafiant un fred rabiosament glaçat. Contracturats per la tremolor del cos i la força amb que ens arropàvem un contra l’altre vam arribar a aquest nou bar de tapes de Falset.
Recordo l’agradable sensació d’escalfor que et recórrer el cos de baix a dalt quan entres en ple hivern en un lloc calentet... Vam seure a la primera taula, al costat de la porta, l’única taula lliure que quedava aleshores, aquella d’allà, la taula que avui ocupen aquestes dues senyores.
Vam mirar la carta de tapes a la pissarra de la paret. Foi amb pera i ceba caramel•litzada va ser la primera que vaig llegir. I la vaig tornar a llegir un segon cop: foi amb pera i ceba caramel•litzada. No m’esperava una cosa així. Incrèdula i embovada vaig seguir llegint la resta de la llista. Tapa de magret d’ànec, de bacallà amb allioli de mel, cabrit arrebossat, croquetes de pollastre i tòfona, - croquetes! -, amanida de gambes, carpaccio de bacallà amb espinacs, sopa de bacallà amb un ou poché... El Marc i jo ens vam mirar, i tant a ell com a mi se’ns dibuixaven bengales als ulls. Esperàvem que aquella nit ompliríem els budells de braves i calamars a la romana però allò va ser un regal. Per acabar de ser perfecte, els vins a copes. Cada una de les tapes que vam escollir maridava amb un vi en concret, escollit a consciència per fer la millor unió d’olors, sabors i textures possible. Senzillament brillant.
Avui, al entrar de nou per la porta, m’ha vingut al cap aquella vegada, i he somrigut.
Espai de Tapa

EL TAMANY IMPORTA

Us agradi o no admetre-ho, el tamany és important, no està assignat així a l’atzar perquè a Déu li soni la flauta d’una determinada manera. Cada tamany té una raó de ser tan important com l’altre. Una ampolla té uns centilitres específics segons la durada que volem donar-li al vi. Com més gran és l’ampolla, més temps té el líquid per evolucionar. És a dir, l’evolució del vi dependrà del tipus d’ampolla en que es trobi.
Per exemple: l’ampolla més petita, la benjamina, no està pensada expressament per embotellar-hi vins de guarda perquè la quantitat d’oxigen d’una benjamina és major en relació al vi i el deterioraria massa ràpid. En canvi, en una magnum o una imperial l’oxigen és menor en relació amb la quantitat de vi i el fa resistir més. Un vi anyenc es conservarà més temps si està en una ampolla gran sense perdre sabor que si està en una ampolla petita. Això no vol dir, però, que sigui millor o pitjor una opció o l’altre,... tot dependrà del que busquis en cada moment.
Una benjamina (18-20cl) és adient per una persona sola. Tast curt però intens. Millor si el vi és jove perquè el consum d’aquests tipus de formats ha de ser ràpid. Pim-pam.
Una imperial(600 cl) és un caprici, impressiona només a simple vista, una ampolla per destapar en grans ocasions, sens dubte, però difícil de manejar, us ho asseguro.
I després hi ha l´standard, la de 75 cl, pràctica, còmoda, idònia, la que et trobes a la majoria de llocs. Sabeu per què?? perquè és just la mesura de la capacitat pulmonar d’un vidrer.
Així que ja veieu que, sigui quin sigui el tamany, és un plaer destapar l’ampolla escollida.

*Cal Torner ha anomenat les habitacions del seu hotel fent referència als tamanys de les ampolles perquè cada una d’elles pretén satisfer una necessitat en particular com ja heu vist*