AQUELLA VEGADA

Recordo aquella tarda de fa tres mesos en que em va sobresaltar el ring-ring del telèfon. Les paraules que sortien de l’auricular em van deixar en èxtasi. M’havia entestat en allò durant setmanes i s’acabava de fer realitat en un instant. Vaig penjar i no sabia si cridar, saltar, ballar una estona la conga o, el que finalment vaig fer, invitar el Marc a celebrar-ho aquella mateixa nit. I el vaig portar aquí.
El temps a fora pintava molt desagradable però eren tant les ganes de sortir a brindar aquella oportunitat amb el món que ens vam entaforar els guants, la bufanda, l’abric i el gorro de llana fins als ulls, i ens vam plantar al carrer desafiant un fred rabiosament glaçat. Contracturats per la tremolor del cos i la força amb que ens arropàvem un contra l’altre vam arribar a aquest nou bar de tapes de Falset.
Recordo l’agradable sensació d’escalfor que et recórrer el cos de baix a dalt quan entres en ple hivern en un lloc calentet... Vam seure a la primera taula, al costat de la porta, l’única taula lliure que quedava aleshores, aquella d’allà, la taula que avui ocupen aquestes dues senyores.
Vam mirar la carta de tapes a la pissarra de la paret. Foi amb pera i ceba caramel•litzada va ser la primera que vaig llegir. I la vaig tornar a llegir un segon cop: foi amb pera i ceba caramel•litzada. No m’esperava una cosa així. Incrèdula i embovada vaig seguir llegint la resta de la llista. Tapa de magret d’ànec, de bacallà amb allioli de mel, cabrit arrebossat, croquetes de pollastre i tòfona, - croquetes! -, amanida de gambes, carpaccio de bacallà amb espinacs, sopa de bacallà amb un ou poché... El Marc i jo ens vam mirar, i tant a ell com a mi se’ns dibuixaven bengales als ulls. Esperàvem que aquella nit ompliríem els budells de braves i calamars a la romana però allò va ser un regal. Per acabar de ser perfecte, els vins a copes. Cada una de les tapes que vam escollir maridava amb un vi en concret, escollit a consciència per fer la millor unió d’olors, sabors i textures possible. Senzillament brillant.
Avui, al entrar de nou per la porta, m’ha vingut al cap aquella vegada, i he somrigut.
Espai de Tapa