- No serà una fórmula més de posar els sexes en guerra?- em deia-
Doncs resulta que no, senyors i senyores. Acabo d’ensopegar amb la resposta clau!
El causant no és el propi nas, ni la genètica, ni tan sols les hormones o l’intel•lecte, sinó l´orella. Sí, sí, el forat de l’orella, mira tu per on! I clar, com que som les dones les que acostumem a lluir arracades al lòbul de les orelles, doncs mira,... ens beneficiem d´un 2x1.
Asseguren els acupuntors que just en aquest punt de l´orella tenim la via de comunicació amb l´òrgan olfatiu. Els professionals que utilitzen aquesta tècnica de medicina tradicional xinesa penetren una agulla aquí per estimular als pacients amb problemes d´anosmia*.
Jo no crec en les veritats absolutes però, si més no, aquesta resposta em satisfà, em sembla senzilla i suggerent.
Dit això, fèmines amb arracades, tampoc us penseu que ara teniu una vareta màgica al nas,eh, perquè com tot s´ha de treballar. I en aquesta societat on el sentit per exelència és la vista cal fer un doble esforç per tenir un nas d´or**.
I justament aquest any ha tornat a ser una dona la guanyadora d’aquest premi. Enhorabona, doncs, per aquest esforç.
* Pèrdua d´olfacte
** Concurs enològic al millor olfacte


hi ha una altra teoria que diu que la diferència és evolutiva a l'aparèixer la divisió del treball a la prehistòria. Les dones, que començaren a ocupar-se de la recol·lecció dels fruits, desenvoluparen molt més l'olfacte per poder trobar-los. Aromes que, precisament, també es troben en el vi. Ara, la qüestió és si trobaven millor els fruits perquè tenien més bon nas o tenien més bon nas perquè l'entrenaven més ja que es passaven el dia buscant fruites... l'ou o la gallina? jejeje
ResponElimina