MÉS ENLLÀ DEL VI

… “La majoria dels pobles del Priorat són amagadissos, no es veuen fins al darrer retomb de la carretera. De lluny tots tenen un aspecte deliciós, perfectament encaixat en un territori corbat i treballat. De prop, aquesta visió bucòlica es trenca per l´existència d´edificacions incoherents, amb materials inadequats, accessos mal acabats. L´actualitat als pobles del Priorat reflecteix un passat gloriós seguit d´una llarga crisi. Pobles visualment dominats pel campanar i cases de diverses alçades, de carrers costeruts i sinuosos, galliners de totxana sobre terrats, peculiars ubicacions de contenidors, deixalleries i línies de baixa tensió.” …

… “No tot el paisatge agrícola és vinya al Priorat palezoic. L´amatller, arbre sofert i patidor. Sovint només es fa visible amb l´esclat de la seva floració al gener o febrer quan el blanc s´imposa de sobte sobre tot el territori visualment adormit, encara fosc.

Però la vinya fruit del treball secular, marca el paisatge. Vinyes antigues amb ceps retorçats creixent a dures penes en costers pendents i enfosquits pel color de la licorella. Ceps espaiats, invisibles de lluny a l´hivern que miraculosament esclaten a l´abril i reverdeixen els vessants a ulls vista. A la tardor, el daurat de les garnatxes i el vermell de les carinyenes converteixen el Priorat en un paisatge màgic, barroc, esplendorós, amb tants contrastos de colors que semblen demanar a crits una pintura o una fotografia, o una plàcida contemplació.” …

... “El Priorat té també altres característiques paisatgístiques que, sovint, confonen els visitants, que no s´adonen fins després d´una bona estona de ser-hi i que se´ls revelen  de sobte. El silenci és una d´elles. No es tracta d´un silenci opressiu, inert, sinó un silenci viu, ple de matisos produïts pel vent  escolant-se entre les roques o movent la vegetació, dels cants humils dels ocells, del soroll llunyà d´alguna maquinaria agrícola, de la remor intangible de la vida als pobles, dels campanars,… Un silenci sorprenent per un territori petit i humanitzat. Durant la nit sorprèn també la baixa contaminació llumínica, la foscor natural, gens opressiva. En tot el temps, però de manera més intensa durant les èpoques de calor, captiva una olor basal que combina plantes aromàtiques, resines de pi, minerals de les pedres, i ferments de raïm vinificant als cellers. Es tracta d´altres valors que, mitjançant l´oïda i l´olfacte, o a través de la pell, ajuden a tenir una experiència paisatgística completa” …

AMBIENT I PAISATGE

Eduardo Soler