VI DE LA TERRA

Quan vaig anar a València fa uns dies vaig voler copiar tot el que ells fan; així que no vaig dubtar en col•locar-me un mocador a quadres blancs i blaus al voltant del cap mentre fotografiava les falles, vaig menjar paella directament de la paella, em vaig atiborrar de bunyols de carbassa amb orxata i, em vaig recórrer el Carme i els jardins del riu Túria amunt i avall fins que els peus i les cames em van deixar tirada. Perquè viatjar per plaer suposa introduir-se en la cultura d’aquell indret, no? O algú s’hagués demanat allí una botifarra amb seques o un bocadillo de calamares?
Tenia subratllat a la meva guia degustar vins de Requena-Utiel, Alicant, Jumilla i València. Doncs precisament aquests vins són els que els valencians no prenen... sorprenent, oi? He d’anar a la Xina per degustar un bon vi valencià? o com va el tema? Bé, jo de provar-ne sí que en vaig provar. Va ser fàcil escollir el vi entre una carta de 15: només havia 1 de valencià, la resta estava repartit entre riojas i ruedas. Què típic!. “¿Sólo ofreceis éste vino de vuestra tierra? ” ... Aquesta frase la vaig anar pronunciant en varies ocasions al llarg del cap de setmana.
El problema és que això no només passa a València. Aquí, a Catalunya mateix, tampoc tenim el costum d’interessar-nos pels propis vins catalans. Segurament si preguntés a algun català només sabria anomenar-me una única zona vitivinícola a Catalunya: el Penedés. I com a molt em destacaria d´entre tots els vins un rioja perquè, clar, l´ha vist per tots llocs... Això sí, després acabaria dient-me: visca Catalunya!