VI DE LA TERRA

Quan vaig anar a València fa uns dies vaig voler copiar tot el que ells fan; així que no vaig dubtar en col•locar-me un mocador a quadres blancs i blaus al voltant del cap mentre fotografiava les falles, vaig menjar paella directament de la paella, em vaig atiborrar de bunyols de carbassa amb orxata i, em vaig recórrer el Carme i els jardins del riu Túria amunt i avall fins que els peus i les cames em van deixar tirada. Perquè viatjar per plaer suposa introduir-se en la cultura d’aquell indret, no? O algú s’hagués demanat allí una botifarra amb seques o un bocadillo de calamares?
Tenia subratllat a la meva guia degustar vins de Requena-Utiel, Alicant, Jumilla i València. Doncs precisament aquests vins són els que els valencians no prenen... sorprenent, oi? He d’anar a la Xina per degustar un bon vi valencià? o com va el tema? Bé, jo de provar-ne sí que en vaig provar. Va ser fàcil escollir el vi entre una carta de 15: només havia 1 de valencià, la resta estava repartit entre riojas i ruedas. Què típic!. “¿Sólo ofreceis éste vino de vuestra tierra? ” ... Aquesta frase la vaig anar pronunciant en varies ocasions al llarg del cap de setmana.
El problema és que això no només passa a València. Aquí, a Catalunya mateix, tampoc tenim el costum d’interessar-nos pels propis vins catalans. Segurament si preguntés a algun català només sabria anomenar-me una única zona vitivinícola a Catalunya: el Penedés. I com a molt em destacaria d´entre tots els vins un rioja perquè, clar, l´ha vist per tots llocs... Això sí, després acabaria dient-me: visca Catalunya!

ESBOSSOS

“… és una nena anomenada Mei i una altre nena anomenada Gis, i una li diu a l´altre en un dinar: em poses vi, si us plau? – allargant-li la copa- i l´altre li diu: aixx, és que no en sé,..
- Com que no saps??????? … a veure,… ¡!!?¿! … no saps de vins? o no saps abocar una ampolla a un got, nena?...
Què passa, què en escoltar la paraula vi ens entra el pànic a tots?? ”

“Al sortir de La Vinacoteca, he tingut la sensació d´haver estat en un colmado,…o inclús d´un súper perquè només entrar pots agafar-te un carro de la compra.
T´ofereixen carros per la compra, he dit!!!! Com si anar a comprar vi en una botiga especialitzada fos com anar a omplir el carro amb arròs, fruita, llet, pa, embotits, ous, verdures i paper de wt pel rebost.
Doncs es clar que sí! Ho trobo molt bé. És una manera de desmitificar el valor d´un vi. Baixar-lo de l´últim esglaó en el que està posicionat i tornar-lo a la realitat. I la realitat és que una ampolla de vi no deixa de ser un producte de consum bàsic. No cal omplir carros de la compra amb ampolles de vi però sí relacionar-s´hi d´una manera més … - com ho dic?- … més normal i corrent, vamos.”

“és trist trobar-se en situacions com: no compro tu producto porque lleva la etiqueta en catalán.
Mire, señor, yo me llamo Josep Lluís aquí y en la China, me ha entendido bién?”

“Els bars i les cases d´Aranda del Duero tenen bodegues subterrànies. Espectaculars. Bodegues antigues formades per túnels; baixar per aquesta escala de pedra és com entrar a la màquina del temps on la següent parada és l´Edat Mitjana.
Això ha d´estar considerat com a Bé d´Interès Cultural ja!!”