Particularment em mou la tristesa a Can Tucan però, bé, en general vull dedicar aquest petit espai a la Terra de la Terra Alta.Escric, sobretot, per aquells qui hi estan donant la vida, professionals i habitants, que veuen com l’esforç de tota o part d’una vida s’està cremant.
S’estan cremant persones, s’estan cremant il·lusions, s’estan cremant paisatges, s’estan cremant terrenys, s’estan cremant projectes... i el foc només fa que cremar més.
Ho crema tot perquè sí. Caníbal! Però, encara que l’aigua sembla que aquests dies només regui dolor i angoixa, confio en que la lluita que ha regnat als darrers anys en aquesta comarca, per aquesta comarca, no quedi també carbonitzada.
Escric, doncs, per donar-vos ànims, força i el que calgui perquè, tot i les inevitables forces de la natura, segueixi el combat per a que res ni ningú debiliti el reconeixement a una terra, La Terra Alta, com a sinònim de riquesa, de paradís, “de espesos bosques, barrancos y torrentes helados”-com definia Picasso- i continuï sent un espai d’inspiracions com fins ara.
... la veritat és que sí que fa molta pena, molta ràbia i et sents totalment impotent davant de fets com aquests... Només podem desitjar que tot s´acabi aviat, que no hi hagi més danys, ni a persones ni a terres ni a béns, i enviar tots els nostres ànims a la gent que hi treballa i hi viu.
ResponEliminaPer fi, ha parat!!!!... això es mereix 1 copa D.O.TERRA ALTA.
ResponElimina" lo terrible es que sucedan cosas y no puedas evitarlas "
ResponEliminaRecorte dl libro que me estoy leyendo (La Sra Berg-Soledad Puértolas), me ha parecido adequado.