És curiós el trasbals que suposa la súper mega famosa llista que publica anualment el yankee Parker.L´influenciador del vi, l’encarregat de puntuar milers d’ampolles que li arriben d’arreu del món, i que segons la nota que els atorgui es revaloritzen al mercat a preus desorbitats.
Si aquell dia l’ampolla no està en condicions, o el nostre guru té un mal despertar, i et dóna una puntuació poc encertada et desploma;
com si amb els seus poders màgics t’enviés un huracà sobre la teva empresa des de l’altre banda del bassal.
De cop, no importa que altres persones/mitjans especialitzats considerin la teva feina millor o pitjor segons una trajectòria. La seva nota va a missa, no hi ha discussió possible.
Així doncs, m’ha donat per pensar que pot ser sí que existeixen els Déus. Persones sobrehumanes amb el do de decidir què està bé i què està malament.
La seva crítica (o diguem-ne Bíblia) deixa de ser una recomanació per transformar-se en una veneració.
Per tant, finalment, he arribat a la conclusió que el Parker és el Déu del vi en la mitologia moderna; el successor del Baccus romà y del Dioniso grec.
Parker, et donem les gràcies per posar a les taules de casi-totes les llars mundials vins catalans i et demanem la seva consolidació d’ara en endavant. Amén.
Tienes toda la razón,alex, me he apalancado un poco! Gracias por la espera y seguir aquí.
ResponElimina...pero es k me ha supuesto tiempo llegar a esta conclusión, o mejor dicho, me ha dolido reconocerlo, jejej
Pues para empezar creo k como a todo dios van ha hacerle una estatua cuando fallezca, con la nariz bañada en oro, supongo. Y luego algún aprendiz suyo va a ocupar el lugar, Jay Miller x ejemplo, que acepta regalitos de las bodegas y les guiña el ojo. No va ha cambiar demasiado...
dios mío!!!
No crec ni en Deu Nostrusenyor ni en el Deu Parker dels cullons, espero que el paio no llegeixi aquest escrit , no sigui que s'enfadi amb mi i de no posi bona nota als vostres magnifics vins.
ResponEliminaPenso que és totalment impossible probar tans i tans vins i a més poder ser coherent , suposo que deu tenir un équip que tasta un grapat de vins,i per tant ja no és ell l'unic responsable de la seva guia.
Sóc un entusiasta i un apassionat del vi , però cada cop més tot el món que el rodeja l'hi tinc força mania i cada cop més miro de fugir-ne .
En altres coses de la vida com pot ser una pel.li , una cançó, un quadre o un plat de cuina , la penya té molt clar si l'hi agrada o no, encara que no en tingui ni idea o que algun crític hagi dit que es lo millor del mon o el plat l' hagi cuinat en Ferrran.
El món del vi és un pel pedant i el poble l'hi fa vergonya opinar -hi,ja que els i sembla que per apreciar-lo hagin de ser enolegs o sumillers i no cal. Quan preguntoa algú: t'agrada el vi? , la resposta gairabé sempre és:Si,però no en tinc ni idea , en altres coses no et contesten aixi i possiblement en tenen la mateixa idea.
En Parker segur que en sap molt de vins i que n'ha probat una pila , però no hauria de ser tant influyent i que ho sigui fa mal al vi , deixem-nos de tantes tonteries, i perafarlies i perdem-l'hi una mica el respecte que tenim a tots aquests "entesos" del vi i creguem més amb naltrus i amb les nostres sensacions , no cal expresar ni fer una poesia de cada vi que tastem, , tan sols cal pendre un xic de conciensia i fixar-nos amb el que estem rebent i tot seguit decidir si ens agrada o no , per mi tastar un vi és un dels millors exercicis per l'humilitat, AH! Crec més amb mi i amb el que m'envolte'n que no pas amb Deus que ni tan sols he vist. ADEU...
Això mateix!!! ...para gustos, colores y sabores! :)
ResponEliminasí, x mi el principal és el que aquell "caldo" et comunica A TU. Però la humanitat necessita creure en un dios todo poderoso del més enllà que la guii, quan el propi Déu hauria d´estar dins d´un mateix.
PD: no pretenc fer d´akest text una discussió religiosa, massa delicat, simplement fer veure el parel.lisme.