“… és una nena anomenada Mei i una altre nena anomenada Gis, i una li diu a l´altre en un dinar: em poses vi, si us plau? – allargant-li la copa- i l´altre li diu: aixx, és que no en sé,..
- Com que no saps??????? … a veure,… ¡!!?¿! … no saps de vins? o no saps abocar una ampolla a un got, nena?...
Què passa, què en escoltar la paraula vi ens entra el pànic a tots?? ”
“Al sortir de La Vinacoteca, he tingut la sensació d´haver estat en un colmado,…o inclús d´un súper perquè només entrar pots agafar-te un carro de la compra.
T´ofereixen carros per la compra, he dit!!!! Com si anar a comprar vi en una botiga especialitzada fos com anar a omplir el carro amb arròs, fruita, llet, pa, embotits, ous, verdures i paper de wt pel rebost.
Doncs es clar que sí! Ho trobo molt bé. És una manera de desmitificar el valor d´un vi. Baixar-lo de l´últim esglaó en el que està posicionat i tornar-lo a la realitat. I la realitat és que una ampolla de vi no deixa de ser un producte de consum bàsic. No cal omplir carros de la compra amb ampolles de vi però sí relacionar-s´hi d´una manera més … - com ho dic?- … més normal i corrent, vamos.”
“és trist trobar-se en situacions com: no compro tu producto porque lleva la etiqueta en catalán.
Mire, señor, yo me llamo Josep Lluís aquí y en la China, me ha entendido bién?”
“Els bars i les cases d´Aranda del Duero tenen bodegues subterrànies. Espectaculars. Bodegues antigues formades per túnels; baixar per aquesta escala de pedra és com entrar a la màquina del temps on la següent parada és l´Edat Mitjana.
Això ha d´estar considerat com a Bé d´Interès Cultural ja!!”
dijous
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada